Traductor

17 d’abril del 2009

HEMC esta vez va de hojaldre (Pastel otoñal de carne)

Bueno esta vez la anfitriona del HEMC es nuestra amiga Gemma así que Angels me ha dicho que teníamos que participar,

hemc 32 - hojaldre


¡Faltaría más!, y para poner nuestro granito de arena he preparado un "pastel otoñal de carne".
Lo del otoñal lo puse por que en el relleno pongo setas, y aunque el otoño ya empieza a caer lejos, hoy en día tenemos la ventaja que para hacerlo en cualquier época están las congeladas.


Ingredientes:

En este caso tenia una mezcla de trozos de ceps, girgolas minis, y de alguna otra clase (aproximadamente 250 gr.)

Logicamente la pasta de hojaldre, y continuamos con el congelador...

Yo siempre tengo alguna placa de hojaldre extendida (es mucho mas comoda y rapida para preparar cualquier cosa)


Un huevo mezclado, sin batirlo que no haga espuma, para pintar el pastel una vez preparado, y la pimienta, para darle un toquecillo de alegria.


Y claro está, la carne picada, mezcla de ternera y butifarra a partes iguales es la que queda mejor, (unos 400 gr. era un pastel para 3 personas), ahi cada uno hace las raciones como crea conveniente.

Y como ya os habreis fijado en la mezcla, que esta ya medio hecha, un toque de pimientos del piquillo troceados (dos o tres al gusto de cada uno).

Y este no se ve, pero si nos lo dejamos se nota, media copita de coñac, no ha de quedar liquido que mojaria el hojaldre.

Preparamos el hojaldre estirandolo para que no quede una plancha excesivamente gruesa, y lo rellenamos cerrandolo en la forma que creais mas conveniente segun la presentación final que querais dar al plato: en raciones cerradas para presentar como individuales o abiertas; yo en este caso las hice para presentarlas abiertas, es decir un trozo en cada plato para que se viera el contenido.

Se pinta con el huevo...

Para acabar la decoración estiramos mas un trocillo de pasta y recortamos unas hojas u otro motivo que queráis, y lo pegamos encima del pastel, pintandolos con el huevo para que al hornear nos tome un color dorado brillante.

Es recomendable abrir unos pequeños agujeros para permitir que evaporen los liquidos del relleno sin que nos reviente el pastel


Y una vez preparado pasamos al horneado, el tiempo dependera del horno de cada uno, pero hay que procurar que no se queme la pasta pero al mismo tiempo que no quede cruda por debajo, lo emplaté acompañado de unos blinis de pasta de pimiento de piquillo y unos toques de compota de manzana

Como podeis ver es un plato facil de hacer, rápido y sin complicaciones, pero que siempre queda muy agradecido.

Que os aproveche

24 de març del 2009

Pimientos rellenos de carne

El fin de semana pasado tocó cocina de reciclaje..., si, si de reciclaje, (es que es una reutilización del resto de un plato de carne: "Boeuf Bourguiñon"), aunque tambien puede hacerse con rabo de toro a la andaluza, con cualquiera de las dos queda estupendo.

Ingredientes (para 3 raciones)
300 gr de "Boeuf Bourguiñon"
1 lata pimientos de piquillo
1 cebolla , 4 ajos
1/2 lata tomate
1 copa de ron
1 cucharada de pimenton de la Vera, sal y pimienta.


Se desmenuza la carne y se mezcla con las patatas chafadas sin llegar a ser puré y algo de la salsa para hacer una farsa y rellenar los pimientos.






Se pican los ajos y la cebolla, a base de cuchillo grande no rayada ni pasada por la picadora por que suelta el agua, pero que quede pequeña (del tamaño de una lenteja) y se sofrie bastante, ha de oscurecer la salsa, pero cuidando de que no se queme.


Cuando la cebolla esté bien sofrita se incorpora el tomate triturado, un par de sobrecitos de azucar para quitarle la acidez, una pizca de sal, unas vueltas del molinillo de pimienta y se deja reducir, hasta eliminar toda el agua, entonces incorporamos el liquido de la lata de pimientos que habremos reservado y volvemos a dejar reducir. Cuando este bien evaporado se añade la cucharada de pimenton de la Vera (ojo no el picante) y enseguida la copa de ron si no el pimentón se quemará, (ojo enseguida se inflamará excepto si cocinais en placa electrica que habrá que enseñarle el encendedor) lo retiramos algo del fuego esperaremos a que se apague removiendo para que se queme bien el alcohol.




Al final ha de quedar una salsa espesa pero ligada con algo de liquido, para que no se note excesivamente el aceite.

Ponemos los pimientos en un plato de horno y los cubrimos con la salsa.




Horneamos con el grill encendido hasta que se note un principio de gratinado.

En esta ocasión los platos estan "decorados" con el contraste de color de unas finas rodajas de calabaza pasadas 5 minutos al microondas para que sean crujientes.


Otro dia pondre la receta de la carne por que prepararé un paso a paso con fotos. Es de esos platos que hay que trabajar dos dias, pero el resultado vale la pena.

16 de febrer del 2009

Manzanas al horno

Esta pasada semana Angels vio que el HEMC de este mes iba de manzanas, así que he tenido suerte, ha preparado manzanas al horno.


Bueno estas eran las manzanas antes de la sesión de rayos UVA.

Así que tras una pequeña manipulación, ya estamos apuntados otra vez


hemc 30 - manzana



En realidad la receta es muy sencilla:

Descorazonar las manzanas y en el hueco de cada una poner:

una cucharadita de almendras troceadas,
una cucharadita de azúcar,
una cucharadita de jerez dulce,
una cucharadita de leche

poner en cazuelitas individuales y hornear a horno alto hasta que se vean cocidas.




Y este es el resultado, por suerte hice las fotos enseguida, porque hoy ya no podría hacerlas. (Es que estaban buenisimas...)

12 de febrer del 2009

Pastis ràpid de xocolata



-Mama, a veure si fas alguna cosa amb aquets melindros que estan secs ...-(Aquest va ser el comentari insidios del nostre fill Daniel).



I ja tenim a l’Angels regiran webs a la “caça i captura” de receptes que portessin melindros.

Així que busca que busca va anar a parar, ves a saber com, a “Chocolate y pimienta” i va trobar un “pastis ràpid de xocolata”..., sentint la paraula màgica ja tenia la meva aprovació, encara que amb ella no tenim una “xocoadicte”. Per sort vaig tindre un factor a favor meu... es feia al microones amb 12 minuts de rellotge, (ve falta afegir el temps d'elaboració prèvia, pero tan sa val).

I com podeu veure el resultat no està gens malament





(No es per estalviarme feina pero...) si voleu la recepta podeu “clikar” aqui.


No us podem invitar, per que de poc no els arriba ni un bocinet per els nets...

30 de gener del 2009

Sopar amb amics

L’altre dia van vindre a sopar uns bons i vells amics, i com sempre l’Àngels em va estar perseguint tota la setmana per veure que pensava fer, fins que el mateix dia vaig veure que preparava una crema de carabassa per el nostre fill, i em va vindre una imatge a la memòria, vaig estar buscant però no he pogut trobar-la així que nomes puc dir que la idea primària es d’un altre però no se de qui. (Ja os he dit que soc molt anàrquic amb aquest tema de les receptes)

Menú :
- Els aperitius:

Com ja es habitual primer van haver uns aperitius,





Com ja he posat uns quants anteriorment, no he descrit mes que un parell de nous, els bombons de "Bloody Mary"




I les cloïsses amb escuma de mar (ja vaig posar la recepta)


Ah! i els gotets de coulis de tomaquet i crema de coliflor





Be, dons a partir de la seva crema vaig muntar el primer plat “Doble crema de verduretes amb els seus cruixents”




De segon vaig fer una “Broqueta de rap i marisc amb els seu cornet de salsa al caviar”


Per postres L’Angels (Pastissera oficial de casa) va fer una mousse de poma de la Gemma de “la cuina de casa” amb tocs personals


I amb el cafè va fer unes trufes (las de mascarpone) de la cuina de la Gemma, bé o de qui sigui el autor original, però ella va treure la recepta de la Gemma, i la veritat surten molt bones


Receptes :

“Doble crema de verduretes amb els seus cruixents”

Les cremes son de carabassa y de pèsols, la recepta de la carbassa es molt senzilla: ½ porro, ½ carabassa petita, a la paella amb un rajolí d’oli, una vegada ofegades es cobreixen amb un dit d’aigua, i fins que estiguin cuites, desprès d’escorreguda la passem per el”braç” o “minipimer” que tingui una consistència més liquida que un puré però no com una sopa liquida, si no tindrem problemes al “emplatar”

La de pèsols també es fàcil de fer: 50 gr. de pèsols per pax, ½ ceba picadeta molt petita (no ratllada ni amb 1,2,3) una vegada cuits, s’han d’escorre i passar per el “braç”; si fa falta obtindrem la consistència desitjada afegint una mica de puré de patata.

Els cruixents son derivats de una recepta del blog de cuina de la Dolorss, que feia piruletes de formatge al microones
Cruixent de formatge: Entre dos trossos de paper de forn posar una mica de formatge Gruyère o Emmental, no valen els cremosos tipus mozzarella, de manera que quedin espais com una reixeta, aplanar i posar al microones a mitja potencia durant 1 minut (es qüestió de fer proves, fins trobar el temps perfecte) ha de quedar cruixent, no tou, però tampoc rostit.
El de pernil es fa de la mateixa manera.

Ahir vaig tornar a fer aquest plat amb una variant, la crema de carabassa la vaig canviar per crema de musclos, oberts al vapor i amb una base per fer la crema amb arròs blanc, es una formula mes impactant que la de verduretes i que ha resultat força bona.

“Broqueta de rap i marisc”

Les broquetes estan compostes de trossos de rap, llagostins i musclos, fets a la planxa, i el cornet estava fet amb una oblea d’empanadilles enfornada amb un motllo especial, la salsa era de crema dels caps del llagostins i “caviar” vermell

Dels postres no cal dir res, ja son receptes prou conegudes però molt “resultones”

22 de gener del 2009

2 Recetas de calamares para el HEMC #29

Un poco tarde, casi casi fuera ya de plazo me entero de que el HEMC 29 va de calamares, y ¡Ah! las coincidencias de la vida M. Angels me dice que ha comprado unos calamares para la cena de Daniel.




hemc 29 - calamares/chipirones




El unico problema es que no puedo hacer otra cosa que Calamares Salteados, pero aprovechando que Pilar quiere batir un record de audiencia y que se permite la presentacion de dos recetas, pues voy a participar con los calamares de la cena de mi hijo y os pondré la receta de otros que hago algunas veces y que aunque hoy no tengo foto, la proxima vez que los haga la incluiré.


Los de hoy son muy sencillos de hacer, no son ninguna virgueria de presencia, pero resultan buenisimos.





Receta:

Un par de calamares medianos por persona

Dos/tres ajos por persona

Un poco de perejil picado

Sal y pimienta

Una vez limpios los calamares reservaremos las alas y las patas para otra receta, y cortaremos las bolsas en rodajas no demasiado gordas, ni finas como fideos eso es para otro plato.

En una sarten de tamaño adecuado a la cantidad de calamares para que esten bastante agrupados, ponemos aceite y los ajos laminados a fuego suave para que vayan aromatizando el aceite pero sin freirse, cuando ya no esten crudos retiramos la sarten del fuego dejando que se enfrie un poco.

Retiramos los ajos y la mitad del aceite, añadimos los calamares y los ponemos a fuego suave y tapados para que suelten un poco el agua, cuando esten blancos, los retiramos y volvemos a poner los ajos y el resto del aceite y dejamos evaporar el agua.

Incorporamos los aros de calamar, los salpimentamos al gusto, (hay que poner bastante sal, son muy dulces) espolvoreamos el perejil muy picado y "Voilá" eso es todo, ya podemos servirlos.

-------------------------------------------------

La segunda receta es un primer plato, se trata de "Habitas con calamarines", es uno de mis recetas de habas favoritas. Hay que hacerlas con habitas pequeñas y con calamares pequeños o chipironcillos, me perdonareis pero como ya sabeis no acostumbro a tener medidas de mis platos, soy un poco anárquico en eso de las recetas, pero de verdad que cuando lo repita os pondré las proporciones.

Receta:

Habas baby, de esas que venden congeladas pueden valer, pero que sean de buena calidad, tiernas y de poca piel, si no hay que quitarsela.

Calamarines o chipirones, contra mas pequeños mejor, no hay que poner demasiados, se trata de un plato de habas "con", lo que dominará el plato son las habas con el contrapunto de los calamarines.

Un par de cebollas, de Figueras, y si hay posibilidad mejor con cebollas tiernas, pero solo la parte blanca no el tallo verde.

Sal, pimienta y una hojita de menta fresca.

Cortamos las cebollas a cuadraditos del tamaño de las habas, las ponemos a sudar a fuego muy bajo con un poco de aceite en frio, sal, hará que suelten el agua y tapadas.

Cuando la cebolla haya perdido la "rabia" añadiremos las habas y continuamos pochandolas tapadas, cuando esten cocidas añadimos los calamarines, bien limpios sin tintas, y salpimentamos al gusto.

Subir el fuego para que evapore el agua y añadir aceite segun el gusto de cada uno, al final cuando blanqueen, añadir la hoja de menta muy picada y ya se pueden servir, decorando el plato con un triangulo de pan frito.

Espero que os gusten.

18 de gener del 2009

Deures endarrerits (menú Reis)

Encara que amb retard, (ja casi ni es veuen els camells a l’horitzó), aquí teniu el menú de Reis:

1er plat: “Räucherwurstpudding”.


Es a dir "Flanets de embutits fumats". No, no es cap plat típic alemany, me’l vaig “inventar” per aquest dinar, com veieu es un flamet individual. i está fet de verdures amb frankfurts i bacon fumat, al final teniu la recepta


2on Plat: Confí d’ànec al forn

Aquest es un plat molt senzill i que no requereix gaires explicacions, anava acompanyat de una compota de poma (bullida amb sucre, sal i pebre) i d’uns bolets fets amb el greix del ànec i conyac


Postra: Crema de mandarina
El postra, com sempre, es obra de l’Àngels, i es clar estava boniiiisim, la recepta no la poso aquí per que es la de la Cuina de casa ,felicitats Gemma per las teves receptes l'Àngels es una fan de les teves postres


Recepta: “Räucherwurstpudding”.

Ingredients (Per 4 plats):

½ Coliflor,
1 Porro gros
4/5 Cebes tendres
1 frankfurt gros
2 talls gruixuts (1/2 cm) de bacon fumat
Crema de llet
Enciams de colors,
cogombrets
3 ous


Bullirem la coliflor amb una mica d’aigua y mentrestant la anem trencant amb una espàtula de fusta, fins tindre una espècie de puré gruixut, quan l’aigua ja casi s’ha evaporat afegirem la crema de llet.


A banda farem suar el porro i les cebes tendres tallats en mirepoix amb una mica de mantega i oli d’oliva, quan estiguin casi cuites afegirem el bacon tallat a tiretes, li donem un parell de voltes i l’apartem del foc, afegint-t’ho a la coliflor.


Separem els rovells, i els anem incorporant a la coliflor. Muntem les clares a punt de neu i també les incorporem, acabar salpebrant al gust.


Posem la mescla en motllos individuals, prèviament engrassats amb oli o mantega, i ho coem al forn durant uns 40 minuts.


Per decorar el plat vaig fer servir una barreja d’enciams, amb oli de mostassa

11 de gener del 2009

Dinar de reis (Mes aperitius)

El passat dia de Reis varem fer un dinar a petit comitè, i encara que no son el aperitius de Cap d’any quedaven prou be, així que aquí els poso.





Musclos amb escuma de mar



Els musclos son de llauna, a la vinagreta, però aquests estan acompanyats de un acompanyament especial “escuma de mar”

Recepta: “Escuma de mar”

- Preparar amb un cassó el suc d’una llauna d’escopinyes (“berberechos al natural”) barrejat amb un gotet de xeres sec o vi blanc sec.

- Escalfar a uns 50-60º, que no arribi a bullir, apartar del foc i dissoldre un full de gelatina.

- Desprès de refredar una mica començarem a batre la barreja amb les varilles muntant-la com si fos clara d’ou, i anem apartant la escuma resultant.

- La deixem a la nevera, quan es refredi del tot l’escuma quedarà solidificada i ja podem utilitzar-la.

Escopinyes amb la seva vinagreta sòlida


Recepta: “Vinagreta sòlida”

- Com en el cas anterior escalfarem una barreja de vinagre de xeres aromàtic i xeres sec.

- Quan estigui calenta afegirem pebre vermell, una mica de pebre negre al gust, y dos o tres fulles de gelatina segons la quantitat de líquid que estiguem preparant.

- Ho deixarem refredar i el tallarem com un granallat gruixut.

Carxofes variades



Son carxofes de llauna mitjanes tallades en 4, unes amb un trosset d’anxova, altres amb unes gotes de llimona i uns granets de caviar negre i les ultimes amb unes gotes de vinagre de Modena i tres o quatre escupinyes menudes

Ous de guatlla farcits


Farem bullir 10 minuts els ous de guatlla. Un cop freds i pelats els tallem per la meitat i trèiem el rovell.

Farem una barreja amb els rovells i tonyina de llauna esmicolada, am un polsim de pebre negre i unes gotes de vinagre de Módena.

Amb aquesta barreja farcim els ous i els decorem amb un toc d’olivada negra o de crema de piquillo

Tomàquets cirera variats


Tallarem els tomàquets cirera per la meitat i els decorem amb un trosset d’anxova, altres amb olivada negra, altres amb tonyina esmicolada amb unes gotes de vinagre de Módena o de salsa soja, i els últims amb trossets de formatge feta amb pols de orenga i sal de vi per sobre.



Be, fins aqui els aperitius, despres posare la resta del menú.

9 de gener del 2009

No sols aperitius...

Be, per que sapigueu, a la cuineta de l'Angels no sols es fan aperitius, per això tenim una pastissera que s’encarrega d’endolcir-nos la vida i que també te una clientela assegurada i molt fidel

I com a mostra un boto, les postres de 1er d’any, (Pastis de mousse de préssec, la recepta es de la Gemma de la cuina de casa) sols diré que estava boníssim...

Les receptes de l'aperitiu

Be, dons ja tornem a estar amb vosaltres, desprès de anar al cinema a veure una preestrena de una pel·lícula, que si no sou uns addictes al festival de Sitges no us recomano, segons diuen es un “remake” de “Rec”, i com ja esperava a mi m’agrada mes la cuina, així que encara que ja es un pel tard, espero tindre temps de posar algunes receptes, o al menys dir de que son els aperitius.

Alguns, ja ho vaig dir l’altre dia, son variants de receptes vistes per els blogs, però em perdonareu si no identifico en quins, ja que no vaig prendre notes exactes de cap sinó que vaig fer com sempre, prenent idees i desprès faig lo que em sembla, no soc dels de seguir les receptes dels llibres, i en tinc una pila de tot tipus de cuines i de molts llocs, però desprès faig les meves “adaptacions”.

Tornant als aperitius, son fotos de dos àpats diferents: per sopar de cap d’any i dinar del dia 1 (com son amb gent diferent acostumo a aprofitar per treballar menys).

Dons com ja vaig dir, els cocktails sòlids eren: el típic “Dry Martini” que molts de vosaltres ja heu fet, i l’altre un “Negroni”, es a dir vermut vermell amb Campari, fet gelatina i esmicolada a la cullereta.

La foto AP-01 son:

- Raviolis de carbassó escaldat farcit amb formatge feta i confitura de tomàquet.
- Rotllets del mateix carbassó i salmó marinat amb mel y mostassa (aquesta si que crec que la vaig veure a algun del vostres blogs)
- Dauets de patata bullida, un amb salsa tàrtara i salmó i l'altre amb salsa tàrtara amb tonyina al natural i granets de caviar

Els de la foto AP-02 son:

- Dauets de formatge fresc amb confitura de tomàquet i una tàpera.
- Trossets de torradeta prima amb tonyina al natural coberta amb un tel de carbassó, maionesa i decorat amb olivada y puré de tomàquet.
- Dauets de patata al forn, amb puré de tomàquet natural i tonyina macerada amb vinagre de Módena i un polsim de pebre

A la foto AP-03 tenim:

- “Cortezas” amb un trosset molt prim de formatge havarti, un musclo a la vinagreta i “escuma de mar” (Suc de “berberechos” de llauna fets amb poca gelatina y muntat com si fos clara d’ou, abans de que acabi de solidificar)

A la AP-04:

- Dauets de formatge feta amb un boci d’anxova de L’escala i confitura de tomàquet

A la AP-05, las culleretes son de:

- Crema de porro amb serradures de cruixent de formatge o amb cruixent de pernil

- Crema de coliflor amb sal de vi o amb cruixent de llomillo
- Amb els gotets hi havia: crema de porro, crema de piquillo i semi brandada amb un toc d’olivada

A la AP-06 tenim:

- Embolcalls de carbassó amb formatge brie (passats per el microones)
- Bombons de paté embolicats amb “jabugo” (aquesta també era d’algun de vosaltres i la vaig deixar “tal cual” per que no es pot millorar)

Els gotets de la AP-07 son de:

- Crema de mongetes blanques amb sal de vi i cruixent de gruyère

I els de la AP-08 son, ja que era per el sopar de Cap d’any, una concessió a un tradició d’Italia però amb un puntet d’aquí, es a dir:

- Crema de llenties amb cruixent de xoriç

Si passem al 2on plat de la foto eren “Llegendes de L’Emporda” ,... be diguem que una readaptació del típic “mar i muntanya”: pernilets de pollastre sense l’os, farcits amb un remenat de botifarra i bolets esmicolats, sobre una crema de marisc i decorat amb dos cuetes de llagostí , marinades amb whisky i passades per la paella al estil oriental.


Buffff, s’ha fet molt tard, i dema el despertador sonarà a les 6 com cada mati, així que un altre dia posaré el dinar de reis i algun altre aperitiu, espero que aquets us hagin agradat.

Ah!, perdoneu per la informalitat de les receptes, per les pròximes ocasions procuraré posar les receptes de forma mes tradicional, incloent-hi mides quantitats etc., però ja os ho he dit al inici que soc un cuiner molt “temperamental” es a dir que no faig mai un plat dos vegades exactament igual dependrà del contingut de la nevera o el rebost, l’estat d’ànim, o el mercat. (I això a l’Angels, entre nosaltres, si tenim un àpat amb amics o família la treu de polleguera no saber amb antelació que dimonis faré)... ;-).

5 de gener del 2009

Un nou blog

Be, desprès de una bona temporadeta fent de “ratetes de biblioteca” per els vostres blogs, bocabadats davant de les meravelles gastronòmiques que hi poseu, i en mes d’una ocasió amb un sobtat atac de gana davant de les imatges que inclouen, semblava que ja era l’hora de deixar de ser uns “sense blog”, any nou vida nova diu el refrany, així que vaig afegir a la carta als reis que entre altres moltes coses també volíem un blog per l’Angels, i la vaig dur al patge del mercat, sense que ella ho sabés es clar, i vet aquí el nou blog que ens han portat els reis de l’Orient.

No penseu trobar-hi grans plats, ni tan sols moltes receptes, però lo que segur que si trobareu es la nostra amistat
Com d’alguna manera tindrem que començar os posarem alguns del plats i aperitius que hem fet aquests Nadals:

Molts d’ells, com podreu observar, han sortit dels vostres blogs, amb les “raonables modificacions” degudes a certs atacs “d'inspiració del moment” que acostuma a patir el cuiner


Per començar uns aperitius de "cocteleria sòlida": el clàssic "Dry Martini" y un "Negroni", seguits de un ampli ventall de "mini-pinxos"


AP-01

AP-02

AP-03


AP-04

AP-05


AP-06

I naturalment també hi havien els gotets


AP-07

AP-08

I algun que altre platillo mes consistent




Be, per avui no hi ha temps per mes, que sento que s’acosten els camells i no em deixaran res si estic despert

Esperem les vostres visites i comentaris per animar-nos

Moltes gracies a tots